Manifest del Consell de l’Estudiantat sobre el Pla Bolonya

Mai 24, 2008 at 4:41 pm 2 comentaris

Dimecres, 7 de maig, a les 19h., l’Assemblea de Representants de la UdL es va reunir i va aprovar el següent Manifest sobre l’aplicació del Pla Bolonya.
Denunciem el que, com a representants legítims de l’estudiantat de la UdL, creiem són repercussions negatives que tindrà la implantació d’aquest nou sistema.

Manifest del Consell de l’Estudiantat sobre el Pla Bolonya

Davant dels canvis que suposarà l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla Bolonya), el Consell de l’Estudiantat de la UdL com a representants de l’estudiantat de la universitat, ens sentim obligats a denunciar el que, al nostre entendre, seran repercussions negatives en la Universitat pública i de qualitat que defensem.

El Procès de Bolonya, que implica l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), te l’orígen reconegut en la declaració de la Sorbona ( 1998 ) i de Bolonya ( 1999 ), signades pels ministres d’educació europeus per tal d’homogeneïtzar l’educció superior a Europa. No obstant, l’ànim motriu del procés ja es pot veure reflectit i ve en bona mesura marcat per documents aliens al sistema púlic universitari europeu, tals com el compliment dels acords de l’Espai Schengen o l’Acord General de Comercialització de Serveis de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), entre d’altres acords empresarials.

Bolonya proposa una sèrie de canvis en els fonaments del nostre model universitari, molts d’aquests, al nostre entendre, presenten greus deficiències de plantejament, especialment pel que fa al finançament. Els govern de l’Estat i el Català pretenen aplicar tot aquest pla a cost zero, això perjudica enormement la qualitat, i sobre tot, la igualtat en l’accés als estudiants.

Des del Consell de l’Estudiantat portem temps denunciant les repercussions negatives que tindrà Bolonya. Els Preus dels Màsters Oficials, la Contractació de professorat amb finançament extern, l’eliminació de la Convocatòria de Setembre, etc.

Les nostres reticències, però, van més enllà:

Finançament:

Ja de per si, tota reforma eductiva ha d’anar acompanyada d’un finançament, però en aquesta en concret, el veiem del tot insuficient si tenim en compte que:

• L’augment de titulacions farà necessària una substancial contractació de nous professors. Així com el nou mètode docent, basat en una disminució de les classes magistrals i un augment de seminaris, classes pràctiques o laboratoris, i més treballs en general, que provocarà una major despesa en infraestructures i recursos.
Sens dubte, l’avaluació continuada, representa un canvi en la mentalitat docent, que els estudiants venim demanant des de fa molt temps, però no es pot pretendre fer-ho sense un finançament extra.

• El principal objectiu de Bolonya és la mobilitat d’estudiants: només serà possible amb un canvi radical en la política de beques públiques (també les dedicades a estudiants que treballen), així com una millora en l’oferta d’ensenyament lingüístic.

• És molt important tenir en compte que és preveu que l’estudiant es dediqui a temps complert (full-time) als seus estudis, i per tant, cal una gran despesa pública per tal de fer front a les diferents realitats econòmiques de cada persona, per tal de que aquest factor no simbolitzi un impediment per cursar estudis universitaris. No és pot exigir als estudiants una dedicació setmanal de 40 h. sense beques, perquè la majoria treballen per pagar-se els estudis.

Per una altra banda, veiem preocupant la intenció del Govern de captar finançament privat. No es pot perdre el control de la docència ni de la recerca, perquè aleshores la universitat deixa de ser publica, deixa de estar al servei de les persones per estar-ho al de les empreses i dels seus interessos. I més preocupant és la situació en que poden quedar els estudis de postgrau (recordem que son els professionalitzadors) si la seva implantació depèn de recursos aliens a la universitat.

Per molt que canviï el Mon Laboral, el principal objectiu del sistema educatiu públic ha de ser la formació de ciutadans.

Creiem doncs, que aquesta falta de previsió i d’inversió, perjudicarà, sens dubte, als estudiants i a la Universitat Pública.

Graus i Postgraus:

Els estudis de Grau proporcionaran uns coneixements generalistes bàsics, impropis i insuficients en l’ensenyament universitari, i que no proporcionaran els equiparables als actuals títols oficials de Llicenciat, Enginyer o Arquitecte. L’especialització, per tant, es produirà als postgraus, també anomenats màsters, que tindran 60 crèdits ECTS de formació avançada, i seran imprescindibles per als estudis de doctorat.

No és pot obviar el baix nivell dels preuniversitaris, però trobem molt negatiu pel sistema haver de baixar el nivell dels graus. Entenem que s’ha de potenciar secundària per tal d’assolir un nivell suficient, i per tal d’assolir la qualitat exigible a la universitat.

És de vital importància que l’accés a aquests estudis sigui universal, és a dir, per tothom qui ho demani, sense obstacles econòmics, ni socials. Cal assegurar uns preus públics per evitar qualsevoltipus d’el·litització. Això actualment no és així.

Els preus actuals dels postgraus públics son extremadament exagerats, gens assequibles per la majoria, i disten molt de poder ser anomenats preus “públics”.

Creiem doncs, imprescindible, que la implantació dels nous Graus i Post Graus sigui a preus veritablement públics.

Canvi de metodologia:

El nou pla preveu un canvi de metodologia docent i apostar per l’avaluació continuada. És un canvi que, al nostre parer, no serà acceptat per la totalitat dels professors i costarà molts anys de produir-se definitivament. Però d’altra banda ja es preveu la supressió de la Convocatòria de Setembre. Això ens planteja seriosos dubtes, que farà un estudiant a qui el seu professor és resisteix a fer el canvi a la nova metodologia?

També veiem en aquest punt, un altre impediment per aquells estudiants que son, alhora, treballadors.

Exigim per tant, que no s’elimini la convocatòria de setembre, així com la creació d’una comissió específica per tal de comprovar que l’adopció de la nova metodologia no sigui en detriment de la qualitat de l’ensenyament en cada una de les titulacions, encarregada també de revisar que els recursos a l’abast del professorat siguin suficients per assegurar un bon nivell docent.

Per una altra banda, els crèdits ECTS preveuen el treball i dedicació de l’estudiant fora d’hores lectives. No veiem adequat que haguem de pagar, també, la matricula de la feina que es faci autònomament.

Implantació 3a llengua obligatòria:

El Pla Bolonya obliga a estudiar el 10% de la carrera en anglès. Considerem que la preparació que actualment s’imparteix a Educació Secundària és manifestament insuficient per a afrontar un repte d’aquest caire. A més a més, establir un percentatge fix d’assignatures a impartir en anglès és una política poc adequada ja que, segons cada titulació, aquest percentatge pot semblar excessiu.

Si la immensa majoria d’universitaris és incapaç de mantenir una conversa complexa en anglès, seran capaços de poder seguir una classe de nivell universitari? O és que baixaran el nivell de les classes? Perdrem qualitat doncs? Si el problema és a les etapes educatives anteriors, no seria millor, al nostre parer, abans de res, mirar de solucionar això?

A més, cal que les Universitats ofereixin i incentivin una oferta pública de cursos de llengües estrangeres suficient, i a un preu assequible o de forma gratuïta. A la Universitat de Lleida, aquests cursos els hauria d’oferir el Servei Lingüístic. Així com posar en marxa diverses iniciatives per tal de protegir i fomentar l’ús del Català en les nostres aules.

Per això creiem que implantar una tercera llengua obligatòria a la universitat, sense canvis substancials, és inviable.

Falta d’informació i participació:

Bolonya presenta un canvi radical en el sistema universitari català. Tot i així, ni la Generalitat de Catalunya ni el Govern Espanyol tenen clar com duran a terme tot el procés i donen poca informació (fins i tot a les mateixes universitats, cal doncs demanar una participació més constant dels estudiants per tal de conformar aquest nou sistema).
La participació dels estudiants en els debats que es tractaran els nou plans d’Estudi (de totes i cadascuna de les titulacions) és essencial per garantir una renovació pedagògica que permetrà abordar l’establiment d’aquest model docent i garantir el futur benestar de l’estudiant.

La Universitat Pública ha de ser per norma democràtica i crítica.

Equilibri Territorial:

Bolonya a posat damunt la taula aquest debat (sobretot a les terres de Lleida). Hem d’entrar en el debat de quin model territorial d’universitat volem. Si una vegada més, ho massifiquem tot a Barcelona, o apostem per un altre model, descentralitzat, equilibrat…

Censurem que s’obrin més Facultats de Medicina a Barcelona quan, aquí, n’hi ha una d’elevat prestigi i pública, i on resultaria molt més barat augmentar places.
Hem d’intransigir en descatalogar carreres d’humanitats (com les filologies). S’ha de recordar que Filologia Catalana només s’imparteix en 7 universitats del mon.

I no ens podem basar només en la demanda de les titulacions, perquè això condemna, de forma definitiva, els àmbits de coneixement teòrics i clàssics, és a dir, la nostra cultura.

I no només en l’àmbit docent, la recerca també ha de respondre a criteris d’equilibri territorial.

Exigim un equilibri territorial en aquesta qüestió. Hem de garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els estudiants (siguin de Barcelona o de Lleida o d’Era Val d’Aran, i tinguin els recursos que tinguin), i ho hem de fer mitjançant dos vies complementaries i imprescindibles: equilibri territorial del sistema universitari i millorar moltíssim el sistema de beques públiques.

Per tot això, l’Assemblea de Representants de la UdL, en representació de tot l’estudiantat de la mateixa, i tenint en compte la seva voluntat expressada en enquestes, assemblees, taules rodones i consultes populars, exigim siguin escoltades les nostres demandes, per garantir una Universitat Pública i de Qualitat.

Assemblea de Representants de la Universitat de Lleida

Consell de l’Estudiantat

7 de maig de 2008

Entry filed under: Documents.

RESULTATS DE LA CONSULTA ALS MEMBRES DE LA UdL

2 comentaris Add your own

  • 1. uno que va  |  Juny 3, 2008 a les 8:20 pm

    Ara els estudiants ja em mogut totes les fitxes que podiem moure… felicitats nois! I ara queda el Rector i l’equip directiu… potser haurien de tenir una mica de dignitat i posicionar-se de forma seriosa i compromesa contra Bolonya i declarar la UdL en fallida econòmica i insumissa al Pla de Bolonya. I si no és així, i com que estan convençuts que el sector privat és tant i tant bo, doncs que hi vagin ells al sector privat i que deixin la Universitat Pública a mans de gent que realment cregui en el sistema públic i el defensi.
    RECTOR I COMPANYIA DIMISSIÓ!!!!

  • 2. Pla Bolonya : : anika’s  |  Març 11, 2009 a les 7:45 pm

    […] Aturem Bolonya! […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed



%d bloggers like this: