Manifest del Consell de l’Estudiantat sobre el Pla Bolonya

Dimecres, 7 de maig, a les 19h., l’Assemblea de Representants de la UdL es va reunir i va aprovar el següent Manifest sobre l’aplicació del Pla Bolonya.
Denunciem el que, com a representants legítims de l’estudiantat de la UdL, creiem són repercussions negatives que tindrà la implantació d’aquest nou sistema.

Manifest del Consell de l’Estudiantat sobre el Pla Bolonya

Davant dels canvis que suposarà l’Espai Europeu d’Educació Superior (Pla Bolonya), el Consell de l’Estudiantat de la UdL com a representants de l’estudiantat de la universitat, ens sentim obligats a denunciar el que, al nostre entendre, seran repercussions negatives en la Universitat pública i de qualitat que defensem.

El Procès de Bolonya, que implica l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), te l’orígen reconegut en la declaració de la Sorbona ( 1998 ) i de Bolonya ( 1999 ), signades pels ministres d’educació europeus per tal d’homogeneïtzar l’educció superior a Europa. No obstant, l’ànim motriu del procés ja es pot veure reflectit i ve en bona mesura marcat per documents aliens al sistema púlic universitari europeu, tals com el compliment dels acords de l’Espai Schengen o l’Acord General de Comercialització de Serveis de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), entre d’altres acords empresarials.

Bolonya proposa una sèrie de canvis en els fonaments del nostre model universitari, molts d’aquests, al nostre entendre, presenten greus deficiències de plantejament, especialment pel que fa al finançament. Els govern de l’Estat i el Català pretenen aplicar tot aquest pla a cost zero, això perjudica enormement la qualitat, i sobre tot, la igualtat en l’accés als estudiants.

Des del Consell de l’Estudiantat portem temps denunciant les repercussions negatives que tindrà Bolonya. Els Preus dels Màsters Oficials, la Contractació de professorat amb finançament extern, l’eliminació de la Convocatòria de Setembre, etc.

Les nostres reticències, però, van més enllà:

Finançament:

Ja de per si, tota reforma eductiva ha d’anar acompanyada d’un finançament, però en aquesta en concret, el veiem del tot insuficient si tenim en compte que:

• L’augment de titulacions farà necessària una substancial contractació de nous professors. Així com el nou mètode docent, basat en una disminució de les classes magistrals i un augment de seminaris, classes pràctiques o laboratoris, i més treballs en general, que provocarà una major despesa en infraestructures i recursos.
Sens dubte, l’avaluació continuada, representa un canvi en la mentalitat docent, que els estudiants venim demanant des de fa molt temps, però no es pot pretendre fer-ho sense un finançament extra.

• El principal objectiu de Bolonya és la mobilitat d’estudiants: només serà possible amb un canvi radical en la política de beques públiques (també les dedicades a estudiants que treballen), així com una millora en l’oferta d’ensenyament lingüístic.

• És molt important tenir en compte que és preveu que l’estudiant es dediqui a temps complert (full-time) als seus estudis, i per tant, cal una gran despesa pública per tal de fer front a les diferents realitats econòmiques de cada persona, per tal de que aquest factor no simbolitzi un impediment per cursar estudis universitaris. No és pot exigir als estudiants una dedicació setmanal de 40 h. sense beques, perquè la majoria treballen per pagar-se els estudis.

Per una altra banda, veiem preocupant la intenció del Govern de captar finançament privat. No es pot perdre el control de la docència ni de la recerca, perquè aleshores la universitat deixa de ser publica, deixa de estar al servei de les persones per estar-ho al de les empreses i dels seus interessos. I més preocupant és la situació en que poden quedar els estudis de postgrau (recordem que son els professionalitzadors) si la seva implantació depèn de recursos aliens a la universitat.

Per molt que canviï el Mon Laboral, el principal objectiu del sistema educatiu públic ha de ser la formació de ciutadans.

Creiem doncs, que aquesta falta de previsió i d’inversió, perjudicarà, sens dubte, als estudiants i a la Universitat Pública.

Graus i Postgraus:

Els estudis de Grau proporcionaran uns coneixements generalistes bàsics, impropis i insuficients en l’ensenyament universitari, i que no proporcionaran els equiparables als actuals títols oficials de Llicenciat, Enginyer o Arquitecte. L’especialització, per tant, es produirà als postgraus, també anomenats màsters, que tindran 60 crèdits ECTS de formació avançada, i seran imprescindibles per als estudis de doctorat.

No és pot obviar el baix nivell dels preuniversitaris, però trobem molt negatiu pel sistema haver de baixar el nivell dels graus. Entenem que s’ha de potenciar secundària per tal d’assolir un nivell suficient, i per tal d’assolir la qualitat exigible a la universitat.

És de vital importància que l’accés a aquests estudis sigui universal, és a dir, per tothom qui ho demani, sense obstacles econòmics, ni socials. Cal assegurar uns preus públics per evitar qualsevoltipus d’el·litització. Això actualment no és així.

Els preus actuals dels postgraus públics son extremadament exagerats, gens assequibles per la majoria, i disten molt de poder ser anomenats preus “públics”.

Creiem doncs, imprescindible, que la implantació dels nous Graus i Post Graus sigui a preus veritablement públics.

Canvi de metodologia:

El nou pla preveu un canvi de metodologia docent i apostar per l’avaluació continuada. És un canvi que, al nostre parer, no serà acceptat per la totalitat dels professors i costarà molts anys de produir-se definitivament. Però d’altra banda ja es preveu la supressió de la Convocatòria de Setembre. Això ens planteja seriosos dubtes, que farà un estudiant a qui el seu professor és resisteix a fer el canvi a la nova metodologia?

També veiem en aquest punt, un altre impediment per aquells estudiants que son, alhora, treballadors.

Exigim per tant, que no s’elimini la convocatòria de setembre, així com la creació d’una comissió específica per tal de comprovar que l’adopció de la nova metodologia no sigui en detriment de la qualitat de l’ensenyament en cada una de les titulacions, encarregada també de revisar que els recursos a l’abast del professorat siguin suficients per assegurar un bon nivell docent.

Per una altra banda, els crèdits ECTS preveuen el treball i dedicació de l’estudiant fora d’hores lectives. No veiem adequat que haguem de pagar, també, la matricula de la feina que es faci autònomament.

Implantació 3a llengua obligatòria:

El Pla Bolonya obliga a estudiar el 10% de la carrera en anglès. Considerem que la preparació que actualment s’imparteix a Educació Secundària és manifestament insuficient per a afrontar un repte d’aquest caire. A més a més, establir un percentatge fix d’assignatures a impartir en anglès és una política poc adequada ja que, segons cada titulació, aquest percentatge pot semblar excessiu.

Si la immensa majoria d’universitaris és incapaç de mantenir una conversa complexa en anglès, seran capaços de poder seguir una classe de nivell universitari? O és que baixaran el nivell de les classes? Perdrem qualitat doncs? Si el problema és a les etapes educatives anteriors, no seria millor, al nostre parer, abans de res, mirar de solucionar això?

A més, cal que les Universitats ofereixin i incentivin una oferta pública de cursos de llengües estrangeres suficient, i a un preu assequible o de forma gratuïta. A la Universitat de Lleida, aquests cursos els hauria d’oferir el Servei Lingüístic. Així com posar en marxa diverses iniciatives per tal de protegir i fomentar l’ús del Català en les nostres aules.

Per això creiem que implantar una tercera llengua obligatòria a la universitat, sense canvis substancials, és inviable.

Falta d’informació i participació:

Bolonya presenta un canvi radical en el sistema universitari català. Tot i així, ni la Generalitat de Catalunya ni el Govern Espanyol tenen clar com duran a terme tot el procés i donen poca informació (fins i tot a les mateixes universitats, cal doncs demanar una participació més constant dels estudiants per tal de conformar aquest nou sistema).
La participació dels estudiants en els debats que es tractaran els nou plans d’Estudi (de totes i cadascuna de les titulacions) és essencial per garantir una renovació pedagògica que permetrà abordar l’establiment d’aquest model docent i garantir el futur benestar de l’estudiant.

La Universitat Pública ha de ser per norma democràtica i crítica.

Equilibri Territorial:

Bolonya a posat damunt la taula aquest debat (sobretot a les terres de Lleida). Hem d’entrar en el debat de quin model territorial d’universitat volem. Si una vegada més, ho massifiquem tot a Barcelona, o apostem per un altre model, descentralitzat, equilibrat…

Censurem que s’obrin més Facultats de Medicina a Barcelona quan, aquí, n’hi ha una d’elevat prestigi i pública, i on resultaria molt més barat augmentar places.
Hem d’intransigir en descatalogar carreres d’humanitats (com les filologies). S’ha de recordar que Filologia Catalana només s’imparteix en 7 universitats del mon.

I no ens podem basar només en la demanda de les titulacions, perquè això condemna, de forma definitiva, els àmbits de coneixement teòrics i clàssics, és a dir, la nostra cultura.

I no només en l’àmbit docent, la recerca també ha de respondre a criteris d’equilibri territorial.

Exigim un equilibri territorial en aquesta qüestió. Hem de garantir la igualtat d’oportunitats entre tots els estudiants (siguin de Barcelona o de Lleida o d’Era Val d’Aran, i tinguin els recursos que tinguin), i ho hem de fer mitjançant dos vies complementaries i imprescindibles: equilibri territorial del sistema universitari i millorar moltíssim el sistema de beques públiques.

Per tot això, l’Assemblea de Representants de la UdL, en representació de tot l’estudiantat de la mateixa, i tenint en compte la seva voluntat expressada en enquestes, assemblees, taules rodones i consultes populars, exigim siguin escoltades les nostres demandes, per garantir una Universitat Pública i de Qualitat.

Assemblea de Representants de la Universitat de Lleida

Consell de l’Estudiantat

7 de maig de 2008

Mai 24, 2008 at 4:41 pm 2 comentaris

RESULTATS DE LA CONSULTA ALS MEMBRES DE LA UdL

RESULTATS DE LA CONSULTA ALS MEMBRES DE LA UdL

Adjuntem la nota de premsa del passat dimarts 15 d´abril afegint-hi els resultats desglossats per campus.

———————————-

A les 20:00 h d’avui s’han tancat sense incidències les set meses que hi havia repartides per les
diferents facultats i escoles de la UdL per a respondre a la pregunta:
“S’ha de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública?”


El grup de claustrals que signem aquest comunicat vàrem convocar la consulta quan vàrem veure
desatesa, per part dels organismes de la UdL, una demanda que a instàncies del Sindicat d’Estudiants
dels Països Catalans i les Assemblees de Facultat i Escola havien signat 1.525 persones vinculades a
la UdL.

En aquesta hora ja s’han efectuat els recomptes de vots amb l’obtenció dels següents resultats:

– Participació: 1.663
– SÍ: 1.573 (94,56%)
– NO: 79 (4,75%)
– En blanc: 6 (0,36%)
– Nul: 5 (0,3%)

Resultats per cada campus:

No Blanc Nul
MEDICINA 199 11 1 0
LLETRES 203 8 1 1
ETSEA 307 23 2 0
INEFC 242 11 0 2
DRET I ECONOMIA 191 18 0 2
CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ 303 3 0 0
EPS 128 5 2 0 Total Participació
TOTAL 1573 79 6 5 1663

En aquest moment finalitza la nostra tasca creient que hem assolit l’objectiu de donar veu a la
comunitat universitària i permetre la bona execució d’aquest exercici de democràcia que hem viscut
avui a la UdL.

A partir d’ara les parts que ho desitgin podran extreure’n les oportunes conclusions i encarar el procés
d’ara en endavant amb un indicador directe de l’opinió de totes aquelles persones vinculades a la UdL
que han volgut exercir el seu dret a vot.

Finalment volem agrair el suport logístic i de recursos humans a les persones que han col·laborat avui
per tal que entre tots poguéssim efectuar la consulta amb les majors garanties de rigor, entre les quals
en destaquem les persones encarregades de les consergeries dels centres que ens han brindat el seu
suport per a l’execució de la jornada, així com a tots els membres de la UdL que han ocupat les set
meses.

Lleida, dimarts 15 d’abril de 2008
Assemblea de claustrals electes de la Universitat de Lleida

Mai 23, 2008 at 1:19 pm Deixa un comentari

Carta oberta als responsables de la privatització de la UdL: professors, estudiants i especialment al Rector, als alts càrrecs de la Universitat, polítics i empresaris.

El nou campus de cappont, una bona idea per a la millora espaial de la Universitat pública està perden credibilitat a mesura que passa el temps. El nou edifici de la Facultat de Ciències de l’Educació “Edifici Sisa”, ha costat més de 10 milions d’euros en la construcció. Passejant per ell podem observar amb que s’han pogut arribar a gastar tants diners: passadissos hospitalaris, sales immenses per convencions i celebracions, despatxos i despatxos de professorat, dissenys de formigó més superficials que funcionals… El més curiós és que molts estudiants de la FCE no realitzen classe en aquests edifici. I a pesar de que la sostenibilitat està en boca de la UdL, s’han instal·lat motors elèctrics en gairebé totes les finestres i en totes les percianes de l’edifici, això és un cost innecessari, a més el consum d’electricitat serà massa elevat. Això però, és el pa de cada dia de la UdL, en que la il·luminació i els parells de calefacció es despilfarren.


El passat 15 de febrer a les 6 de la tarda és va celebrar la inauguració de la FCE. Aquí sorgeix la primera pregunta: perquè es celebrà un divendres a la tarda, quan es sabut que molts estudiants de la UdL no són de Lleida i aprofiten per anar a veure la família el cap de setmana, marxen el divendres a la tarda, a més, es sabut que els dijous a partir de les 12:30 del mati cap estudiant de la UdL hauria de tenir classe i s’hauria pogut celebrar llavors. Potser aquesta inauguració no anava encarada pels estudiants, potser la Universitat no donava possibilitat que els estudiants col·laboressin amb la inauguració de la seva facultat…

Per qui era doncs aquesta inauguració? Gràcies a qui s’ha construït aquest edifici? En teoria gràcies als professors, estudiants i treballadors de la FCE, els quals tenien la suposada necessitat d’ubicar-se dins de la ciutat de Lleida; i també gràcies als operaris que hi van estar treballant per la finalització total de les obres. Doncs és veu que no, aquest edifici ha estat construït gràcies a l’Ajuntament de Lleida (ha cedit el terreny), la Diputació de Lleida (diners), Banco Santander (diners) i la Generalitat de Catalunya (diners).

Ara lliguem caps!

No es tractava d’una inauguració publica, sinó d’una inauguració privada en una universitat pública, en la que hi havies d’assistir amb invitació. Els estudiants de la UdL que vam decidir anar a la inauguració, per mostrar la nostra opinió i festejar la inauguració d’una facultat incoherent, no sens va permetre ni l’entrada a la nostra facultat. Les forces de seguretat (policia local i mossos d’esquadra) ens impedien l’entrada tan a l’acte inaugural, com a la nostra facultat. Entre aquestes podíem observar com molta gent amb corbata i vestit de diumenge entraven per la porta de la facultat sense que se’ls hi demanes cap tipus d’invitació. Com alguns professors intentaven raonar amb les forces de seguretat perquè ens deixessin entrar, però va ser envà. Finalment un cap de la policia ens va dir que és el mateix rector el que no ens deixa entrar fins que no s’acabés l’acte inaugural.


La inauguració de la nostra facultat la vàrem viure a l’exterior, davant la porta d’entrada, entre ella i nosaltres hi havia aproximadament 10 policies que ens impedien el pas, 2 vestits amb la indumentària dels mossos d’esquadra i 8 vestits de paisà. Foren dues hores en les que intentàrem convèncer-los de que no hi havia coherència alguna en el fet de no deixar-nos entrar al menys al despatx del Consell de l’Estudiantat, en que hi havia unes octavetes que volíem repartir als assistents a l’acte. Vam poder viure l’infantilisme de les forces de seguretat, que insultant i amb la seva força ens reiteraven que no ens deixarien entrar.


Mentres nosaltres intentàvem entrar a la nostra facultat, l’acte inaugural s’estava desenvolupant a l’interior de l’edifici. Mitjançant un parlament de la Degana de la nostra facultat, l’arquitecte Sisa (portugués), el President de la Diputació, l’Alcalde de Lleida, el President de la Generalitat i el Rector de la Universitat; i un piscolabis per a tots els assistents. Però qui eren els assistents? Vam poder observar com més d’una vintena de persones portaven el pin de la generalitat, com algunes forces polítiques de la ciutat van assistir-hi, també molts membres de l’Ajuntament i de la Diputació, com molts professors i treballadors de la Udl. Però curiosament, també vam poder parlar amb la presidenta de la Càmara de Comerç de Tàrrega, i a més vam poder veure cares relacionades amb el món empresarial de Lleida, suposem afirmativament que eren molts els assistents, els quals només tenien una vinculació econòmica amb la UdL.

Així doncs, malbaratament de fons públics amb un edifici faraònic, insostenible i poc funcional: BO!

Un grup d’estudiants que venen a manifestar la seva preocupació per “la privatització de l’ensenyament”: DOLENT!

El fet que empreses privades entrin dins del funcionament de la UdL: BO!

El fet que es demani a la universitat un referèndum per a poder elegir el nou pla d’estudi (Bolonya): DOLENT!

El que hi hagi estudiants, professors i treballadors de la Udl aconformats amb els seus estudis, treball o docència: BO!

Estudiants, professors i treballadors crítics amb l’actual escala de valors de la Universitat pública: DOLENT!

Doncs som i serem dolents! Dolents per aquelles persones que només pensen amb l’ego del seu mandat, dolents per aquelles empreses que volen utilitzar la universitat per les seves investigacions amb finalitats lucratives o per especialitzar els seus futurs assalariats.

Volem treballar per una universitat pública i crítica, perquè la universitat és molt més que un institució educativa, perquè és en ella, en certa part, on hi ha el futur de la nostra societat i de les nostres vides. Per això, no podem ser professors aconformats a un sou o al reconeixement dels treballs, amb l’única voluntat de fer créixer el seu currículum. No podem ser estudiants pendents només de la nostra carrera, amb l’única intenció d’assolir un reconeixement acadèmic, no podem estudiar només per a un ego propi, pensant només amb els beneficis econòmics que ens suposarà tenir aquella titulació.


Creiem en una altra UdL, perquè la Universitat és l’espai de creació, investigació i aprenentatge, i no l’actual i futur model, en que la Universitat és l’espai de preparació per una futura feina, l’espai de treball de funcionaris i d’investigacions per a fins empresarials.

Sempre hi serem a temps, però cada cop ens serà més difícil! És l’hora de decidir, de posicionar-nos, de que tan professors, alumnes i alts càrrecs de la universitat, es plantegin cap on va la universitat, i encara més important, d’on venim!


Assemblea d’estudiants de la FCE

Abril 13, 2008 at 1:59 pm Deixa un comentari

Xerrades

Abril 7, 2008 at 2:36 pm Deixa un comentari

Dimarts 15 d’Abril: REFERÉNDUM

Dimarts 15 d’Abril

 

REFERÈNDUM

 

-VOTA SÍ a la uni. pública-

 

Si vols que BOLONYA

no se´t mengi,

 

MENJA-TE-LA!!

 

ASSEMBLEES DE FACULTAT

 

Dibuix referèndum

Abril 1, 2008 at 11:16 am Deixa un comentari

Dimarts 12 de febrer a les 11 del matí bicicletada-tunning

Aquest dimarts 12 de febrer a les 11 del matí el SEPC i les assemblees de
facultat monten una bicicletada-tunning que recorrerà totes les facultats
de la UdL fins arribar al Rectorat.

La bicicletada sortirà d’Agrònoms i farà un tomb per Lleida passant per Medicina i Cappont per arribar al Rectorat, un cop allà es muntarà paradetes on es podràn adquirir samarretes contra bolonya i es farà recollida de signatures per la campanya *Decidim decidir, defensem la
pública.

*… i ja sabeu, salut i canya a Bolonya!*

Bicicletada

febrer 9, 2008 at 1:50 pm Deixa un comentari

Recollida de signatures pel referèndum: “S’ha de congelar l’aplicació de l’EEES i iniciar un debat sobre el futur de la Universitat Pública?”

Full de signatures per demanar el referendum

Només poden signar els membres de la UdL (estudiants, professors i PAS). No deixeu passar aquesta oportunitat!

gener 15, 2008 at 7:22 pm Deixa un comentari

Entrades antigues